lamevament

No s'és plou

No serà el primer cop, plourà i farà vent, serà de nit i hi haurà molta gent. Sonarà música, de la que ens agrada a tots i com un tro desapareixerà el so. Ens quedarem amb l'última espurna d'ona i serà ella la que ens guiarà cap a la lluna. Serà un viatge curt, com el de cada dia, repicaràn els núvols contra el vidre i ens abraçarem tan fort com si ens hi anés la vida. Llavors, miraràs per sobre l'espatlla, al costat del cap tocant la galta, i per un instant tot et semblarà massa estrany. Tots aquells ulls allà mirant. T'enretiraràs una mica i entre un somriure em miraràs, ja veuràs, serà increïble. Tothom s'aixecarà de la cadira, aplaudint i cridant visques, i tornarà el so com un nou timbre. Estaran tots xops però serà nul el nerviosisme. Les cares seràn d'indiferència, de "sí, d'acord, però de veritat calia?" Les senyores intentaran subjectar-se les pameles però, xopes i velles, faran com si es desfessin. Començarà amb elles i s'extendrà a les seves parelles, després fills, néts i nétes, fins que només quedem tu i jo, tu i jo i la lluna. Ella no marxa mai, només desapareix de tant en tant. Va, que ja arriba...


ha de sonar: http://www.youtube.com/watch?v=mYIfiQlfaas