25 de desembre del 2010




El vincle entre l'home i la natura, tan estret com intens en l'origen de l'espècie, s'ha anat desfent amb el temps. Mica a mica, la sensibilitat, la capacitat d'observació i el respecte pel magnífic indret en el qual se'ns ha permet viure han anat debilitant-se fins a desaparèixer quasi completament.
Abans d'arribar a la concepció final d'aquest treball vaig pensar en uns quants llocs de la ciutat on poder exaltar aquestes relacions mitjançant intervencions efímeres, però després de molt rumiar-hi vaig arribar a la conclusió que tractant-se de Barcelona aquest lloc havia de ser la platja. Així, vaig escollir com a zona d'experimentació i intervenció la platja de la Barceloneta.

Allà, vaig començar a observar la relació de les persones que passejaven o estaven assegudes amb aquell entorn tan immediat. El mar era el focus d'atenció de l'immensa majoria de les persones i cap on la majoria de mirades estaven dirigides. Això em va fer reflexionar sobre la possible interpretació que cadascú podia fer de l'onatge, sobre el sentiment que podia provocar aquest moviment incansable, completament harmònic i elegant, en les persones. Vaig pensar que cadascú podia experimentar emocions molt diverses en observar l'arribada de les onades i que això mateix podia interpretar-se de maneres molt diferents.

Aquesta relació íntimament estreta entre “terra ferma” i l'aigua em va fer reflexionar una bona estona sobre el pas del temps i aquesta mena de flux energètic que es produeix incansablement des de l'origen de l'univers. L'onatge té un ritme molt particular que ressona a la sorra i a l'aire, un ritme reposat que acompanyat d'un so molt característic sembla hipnotitzar tot aquell que s'hi fixa.
A partir de tots aquests pensaments i reflexions va sorgir una forma, i una disposició d'aquesta, que volia intensificar l'observació d'aquest límit tan interessant.

La meva intervenció ha estat, doncs, la construcció amb sorra d'un seguit de formes, disposades estratègicament entre elles i en relació a l'entorn, que cridin l'atenció del ciutadà i l'incitin a reflexionar sobre la relació entre el mar i la terra, volent expressar essencialment que aquest ritme que ofereix l'onatge es transmet d'alguna manera a la terra, i regeix les nostres vides des del precís moment en què quedem atònits i embadalits davant d'un fet tan quotidià, pur i ancestral.

2 comentaris:

Júlia Quintana i Comas ha dit...

és una frontera sense límit.

Anònim ha dit...

El que és un bon lloc. M'encanta la lectura d'aquests tipus o articles. No puc esperar a veure el que altres han de dir.