El somni de sempre, un reguitezell
d'emocions fugaces
que estructuren el pensament
i les hores llargues.
Un somni on tot és de vidre verd,
verd esperança.
M'embafo com un nen amb el seu nou tren,
poso jo les normes amb molta traça.
És divertit si la cosa acompanya
i es va descobrint
mica mica la trama
fruit del propi enginy.
Sempre és el mateix cercle
que cada cop busca una nova companya,
es deleita amb el repte
no hi ha res que l'espanta.
Tot plegat és molt bonic
però no esta de més
tocar de peus a terra, dic,
ja que qualsevol excés
això m'arranca...
2 comentaris:
és la nova cançó fruit de la paciència, la innocència, la passió i l'emoció? :) m'agradam'agradamolt
jajajja no, però ara que ho dius és curiosa la coincidència...
ja feia temps que la tenia per allà guardada i avui en congo ha sigut molt amable i m'ha deixat el seu "fabulós" MAC per grabar-la i donar-li alguns retocs més
Publica un comentari a l'entrada